Tinc una contractura!
Tots hem tingut alguna vegada alguna contractura, sabem que fan mal, que ens limiten els moviments... Sabem què són i com prevenir-les?
Com el seu propi nom indica, la contractura muscular és una contracció del múscul, el caràcter lesiu rau en la continuïtat d'aquesta contracció de forma sostinguda en el temps. Òbviament aquesta contracció permanent és involuntària, quedant d'aquesta forma la musculatura en constant tensió. Un múscul es contrau i es distén, però en alguns casos, una zona del vast muscular no es relaxa, i segueix contret. Aquesta zona es manté dura i inflada, d'aquí que el pacient noti una inflor al tacte, vulgarment anomenat 'nus'.
Una contractura no és una lesió greu, però si molesta i que ens pot impedir realitzar determinats gestos amb normalitat i sense dolor, per la qual cosa convé saber identificar-les, diferenciar-les d'altres problemes, seguir unes senzilles pautes per minimitzar-ne els efectes i posar-se en mans de un especialista en fisioteràpia si volem escurçar els temps de recuperació, que, en condicions normals, poden oscil·lar entre una i dues setmanes depenent de la gravetat de la mateixa.
Tipus de contractures musculars
Dins de les contractures musculars es pot distingir entre les originades durant l'esforç físic o les que apareixen amb posterioritat a aquest, i les residuals, que acompanyen una altra lesió.
- Durant un esforç. En realitzar qualsevol exercici físic l'organisme metabolitza substàncies actives per produir el moviment. Aquest procés origina que aquestes substàncies actives es transformin en substàncies de rebuig o inactives, els metabòlits. Quan l'esforç és elevat, ja sigui per la duresa de l'exercici, o per la falta d'entrenament, l'organisme és incapaç de depurar aquests metabòlits a través del torrent sanguini, que s'acumulen i generar dolor i inflamació.
- Posterior a l'esforç. En aquest cas, la lesió apareix per la incapacitat del múscul de tornar al seu estat de repòs. De vegades, després d'un exercici intens en què el múscul ha estat sotmès a una gran càrrega de treball, aquest es veu incapaç de reprendre el seu estat natural de relaxació per la fatiga acumulada.
- Residuals. Després d'una lesió greu (un trencament de fibres, una fractura, un esquinç, un fort traumatisme), la musculatura adjacent a la zona lesionada tendeix a contreure com a mecanisme de protecció. Aquesta contracció amb fins protectors, fa que un cop esmenada la lesió principal, aquesta musculatura contigua quedi contracturada. És el que s'anomenaria contractura residual.