Begoña Caneda Dra. en Bioquímica i Dietista-Nutricionista Begoña és bioquímica i dietista-nutricionista experta en educació nutricional. Apassionada de la nutrició, ajuda a les persones a trobar el seu propi camí (empoderar-se) cap a una alimentació saludable i acord amb la seva manera de viure, creences i preferències alimentàries. Com ja saps, alimentar-se correctament és clau per mantenir un estat de salut òptim i la dieta (del grec "diaeta" que significa el mode de vida) és essencial com a part del tractament de moltes malalties comunes (obesitat i sobrepès, alt nivell de colesterol, al·lèrgies i intoleràncies ...). Hi ha algun aspecte de la teva alimentació que necessites canviar per millorar la teva salut o simplement perquè t'agrada alimentar-te de forma més saludable? Canviar els vostres hàbits és millor, només cal dissenyar un pla personalitzat i avançar pas a pas cap a la meta. T'hi animes?

Begoña Caneda Dra. en Bioquímica y Dietista-Nutricionista Begoña es bioquímica y dietista-nutricionista experta en educación nutricional. Apasionada de la nutrición, ayuda a las personas a encontrar su propio camino (empoderarse) hacia una alimentación saludable y acorde con su manera de vivir, creencias y preferencias alimentarias. Como ya sabéis, alimentarse correctamente es clave para mantener un estado de salud óptimo y la dieta (del griego “diaeta” que significa modo de vida) es esencial como parte del tratamiento de muchas enfermedades comunes (obesidad y sobrepeso, colesterol elevado, alergias e intolerancias…). ¿Hay algún aspecto de tu alimentación que necesitas cambiar para mejorar tu salud o simplemente porque deseas alimentarte de manera más saludable? Cambiar tus hábitos alimentarios a mejor es posible, sólo hay que diseñar un plan personalizado y avanzar paso a paso hacia la meta. ¿Te animas?

Pronador o supinador... La majoria dels corredors té un peu pronador, encara que això és un efecte fisiològic que fa el propi peu per adaptar-se als diferents tipus de terreny i així evitar lesions. En aquest cas, tant el turmell com el peu actuen com els amortidors d'un cotxe, donant seguretat a la trepitjada perquè es faci d'una forma natural i adaptativa. La pronació fa que el peu s'inclini cap a la seva zona interna en el moment de caminar; el problema comença quan aquesta inclinació és superior al que s'estima com a normal -el que es coneix com sobrepronación-, i llavors un especialista ha de valorar la necessitat d'utilitzar una plantilla correctora. Per la seva banda, el peu supinador realitza l'efecte contrari al peu pronador, és a dir, de manera natural no porta a terme, o tot just ho fa, aquest gir cap a l'interior per salvar obstacles del terreny, de manera que el peu recolza principalment per la seva part externa. El fet que la part externa del taló de les sabatilles estigui desgastat no és motiu suficient per pensar que tenim un peu supinador, ja que l'autèntic peu supinador dóna suport tot el lateral extern (no només el taló), amb el que el desgast de la sola de la sabatilla hauria de ser al llarg. Aquest matís fa que el percentatge de persones que tenen un peu supinador sigui molt baix, i s'estima que tan sols el 10% de les persones el tenen. En tercer lloc, el peu neutre, també conegut com a peu universal o peu normal, és aquell que no sol exercir moviment ni cap dins ni cap a fora quan trepitja. Quan una persona té un peu neutre, camina com si tingués un desplaçament lineal, ja que tant el primer impacte en trepitjar (al taló), com el segon de suport, es fan en una mena de línia recta virtual.

1. Una peça de fruita per esmorzar! 2. Planificar per menjar sa: Dedica 5 minuts a planificar menús per la setmana, estalviaràs temps i diners i guanyaràs en Salut!  3. Mou-te: pujar i baixar escales, una sèrie d'abdominals, en 5 minuts pots fer moltes coses i recorda anar caminant o en bicicleta a la feina si és possible! 4. Fes estiraments: després de tot el dia davant de l'ordinador, el nostre cos agrairà (i molt) que estirem esquena, cervcals i fins i tot les cames! 5. Medita 6. Estima't i t'estimaran! 7. Desconnecta: el mòbil, l'ordinador, la tablet...

Todos hemos tenido alguna vez alguna contractura, sabemos que hacen daño, que nos limitan los movimientos ... Sabemos qué son y cómo prevenirlas? Como su propio nombre indica, la contractura muscular es una contracción del músculo, el carácter lesivo radica en la continuidad de esta contracción de forma sostenida en el tiempo. Obviamente esta contracción permanente es involuntaria, quedando de esta forma la musculatura en constante tensión. Un músculo se contrae y se distiende, pero en algunos casos, una zona del vasto muscular no se relaja, y sigue contraído. Esta zona se mantiene dura e hinchada, de ahí que el paciente note una hinchazón al tacto, vulgarmente llamado 'desnudos'. Una contractura no es una lesión grave, pero si molesta y que nos puede impedir realizar determinados gestos con normalidad y sin dolor, por lo que conviene saber identificarlas, diferenciarlas de otros problemas, seguir unas sencillas pautas para minimizar sus efectos y ponerse en manos de un especialista en fisioterapia si queremos acortar los tiempos de recuperación, que, en condiciones normales, pueden oscilar entre una y dos semanas dependiendo de la gravedad de la misma. Tipo de contracturas musculares Dentro de las contracturas musculares se puede distinguir entre las originadas durante el esfuerzo físico o las que aparecen con posterioridad al mismo, y las residuales, que acompañan otra lesión. Durante un esfuerzo. Al realizar cualquier ejercicio físico el organismo metaboliza sustancias activas para producir el movimiento. Este proceso origina que estas sustancias activas se transformen en sustancias de desecho o inactivas, los metabolitos. Cuando el esfuerzo es elevado, ya sea por la dureza del ejercicio, o por la falta de entrenamiento, el organismo es incapaz de depurar estos metabolitos a través del torrente sanguíneo, que se acumulan y generar dolor e inflamación. Posterior al esfuerzo. En este caso, la lesión aparece por la incapacidad del músculo de volver a su estado de reposo. A veces, después de un ejercicio intenso en el que el músculo ha sido sometido a una gran carga de trabajo, éste se ve incapaz de retomar su estado natural de relajación por la fatiga acumulada. Residuales. Después de una lesión grave (una rotura de fibras, una fractura, un esguince, un fuerte traumatismo), la musculatura adyacente a la zona lesionada tiende a contraerse como mecanismo de protección. Esta contracción con fines protectores, hace que una vez subsanada la lesión principal, esta musculatura contigua quede contracturada. Es lo que se llamaría contractura residual.

Somos especialistas en exploración biomecánica infantil: analizamos la estructura alineación de cadera, rodilla y tobillo del niño / niña movilidad articular calidad muscular elasticidad ... Y validamos nuestro diagnostico mediante el patrón de marcha sobre una plataforma de presiones que nos permite observar toda la secuencia de apoyo del paso y detectar en qué momento y en qué lugar se produce el error mecánico. El estudio biomecánico es esencial para decidir si el niño / niña necesita o no tratamiento. En caso de que así fuera el tratamiento que ofrecemos es un tratamiento global, multidisciplinar, basado en plantillas personalizadas, diseñadas con materiales innovadores adaptados al peso, movilidad y deporte del niño / niña pero complementado con fisioterapia infantil, programa de estiramientos musculares, cosechadoras. Colocación postural, así como consejos básico para el calzado, plan de entrenamiento, si es necesario. Noticia basada en http://www.podolegs.cat/podologia-infantil.htm

Tots hem tingut alguna vegada alguna contractura, sabem que fan mal, que ens limiten els moviments... Sabem què són i com prevenir-les? Com el seu propi nom indica, la contractura muscular és una contracció del múscul, el caràcter lesiu rau en la continuïtat d'aquesta contracció de forma sostinguda en el temps. Òbviament aquesta contracció permanent és involuntària, quedant d'aquesta forma la musculatura en constant tensió. Un múscul es contrau i es distén, però en alguns casos, una zona del vast muscular no es relaxa, i segueix contret. Aquesta zona es manté dura i inflada, d'aquí que el pacient noti una inflor al tacte, vulgarment anomenat 'nus'. Una contractura no és una lesió greu, però si molesta i que ens pot impedir realitzar determinats gestos amb normalitat i sense dolor, per la qual cosa convé saber identificar-les, diferenciar-les d'altres problemes, seguir unes senzilles pautes per minimitzar-ne els efectes i posar-se en mans de un especialista en fisioteràpia si volem escurçar els temps de recuperació, que, en condicions normals, poden oscil·lar entre una i dues setmanes depenent de la gravetat de la mateixa. Tipus de contractures musculars Dins de les contractures musculars es pot distingir entre les originades durant l'esforç físic o les que apareixen amb posterioritat a aquest, i les residuals, que acompanyen una altra lesió. Durant un esforç. En realitzar qualsevol exercici físic l'organisme metabolitza substàncies actives per produir el moviment. Aquest procés origina que aquestes substàncies actives es transformin en substàncies de rebuig o inactives, els metabòlits. Quan l'esforç és elevat, ja sigui per la duresa de l'exercici, o per la falta d'entrenament, l'organisme és incapaç de depurar aquests metabòlits a través del torrent sanguini, que s'acumulen i generar dolor i inflamació. Posterior a l'esforç. En aquest cas, la lesió apareix per la incapacitat del múscul de tornar al seu estat de repòs. De vegades, després d'un exercici intens en què el múscul ha estat sotmès a una gran càrrega de treball, aquest es veu incapaç de reprendre el seu estat natural de relaxació per la fatiga acumulada. Residuals. Després d'una lesió greu (un trencament de fibres, una fractura, un esquinç, un fort traumatisme), la musculatura adjacent a la zona lesionada tendeix a contreure com a mecanisme de protecció. Aquesta contracció amb fins protectors, fa que un cop esmenada la lesió principal, aquesta musculatura contigua quedi contracturada. És el que s'anomenaria contractura residual.

Avui a l'entrada del blog us compartim un programa sencer de "L'ofici de viure" Què en penseu?

L’osteopatia fou descoberta i desenvolupada per un metge dels EEUU: el Dr Andrew Still. Metge a la frontera colonial al segle XIX. Per guarir els seus pacients, va necessitar d’altres mètodes més enllà de les medicines tradicionals (que en aquelles contrades escasejaven). L’osteopatia és una medicina natural que es basa en un concepte integral del cos i fa ús de la capacitat natural del cos d’autocurar-se. Amb les mans podem ajudar als pacients a lliurar-se o atenuar les seves dolències. Actualment, amb les eines modernes de diagnòstic de la medicina, els coneixements en fisiologia i anatomia i els fonaments establerts per Still, ha esdevingut una branca insustituïble en molts sistemes sanitaris d’Europa i EEUU. Cal precisar, doncs, que l’osteopatia no és substitutiva de la medicina convencional, sinó complementària. Si l’àmbit d’actuació de la medicina convencional és la lesió aguda i la malaltia, el de l’osteopatia és la salut, o com assolir-la en la seva máxima expressió.

Som especialistes en  exploració biomecànica infantil :  analitzem l'estructura alineació de maluc, genoll i turmell del nen / nena mobilitat articular qualitat muscular elasticitat... i el validem mitjançant el patró de marxa sobre una  plataforma de pressions  que ens permet observar tota la  seqüència de suport del pas  i detectar en quin moment i en  quin lloc es produeix l'error mecànic. L' estudi biomecànic  és essencial per decidir si el nen / nena necessita o no tractament. En cas que així fos el tractament que oferim és un tractament global, multidisciplinar, basat en plantilles personalitzades, dissenyades amb  materials innovadors  adaptats al  pes ,  mobilitat  i  esport  del nen / nena però complementat amb  fisioteràpia infantil ,  programa d'estiraments musculars ,  recol.locació postura l, així com consells bàsic per al calçat, pla d'entrenament, si és necessari. Notícia basada en  http://www.podolegs.cat/podologia-infantil.htm